dilluns, 30 de maig del 2011

Tres14: Alimentació


http://www.rtve.es/alacarta/videos/tres14/tres14-alimentacion/1108596/

Una alimentació sana no està renyida amb el gaudi de les delícies culinàries. Els convidats d'aquest diumenge a Tres 14 posen en comú els seus coneixements per harmonitzar gastronomia i nutrició dos conceptes considerats habitualment antagònics.

El programa mostra com aconseguir uns hàbits alimentaris saludables amb les aportacions del cuiner Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, una autèntica eminència en recerca cardiovascular, que explica com alimentar protegint el cor, i de Dolors Corella i José María Ordovás, que avancen les dietes del futur.

Aquests experts en nutrigenòmica pronostiquen que, en un temps no llunyà, la seva disciplina es colarà fins a la cistella de la compra. A l'hora d'anar al mercat, a la botiga d'alimentació o, fins i tot, per menjar fora de casa, serà indispensable portar un xip genètic amb el genoma personal de cadascú per saber quins aliments són els que li convenen per mantenir saludables.
 

dimecres, 25 de maig del 2011

Quequicom: La diabetes

Edu3.cat 

Diabetis: quan el dolç amarga

"Quèquicom" dedica el capítol a la diabetis, una malaltia que afecta milions de persones. Però no tots els afectats ho saben, perquè aquesta malaltia no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.

diumenge, 22 de maig del 2011

Colors i percepcions

En aquest bloc he llegit que els colors poden influir en la nostra percepció de la realitat. A més de ser curiós, us anime a comprovar la seua veracitat, mitjançant algun tipus de prova científica.

Si vols arribar més lluny, vesteix de vermell. Si vols que la teua caixa pese menys, pinta-la de blanc


L'aspecte de les coses, sobretot els seus colors, té efectes psicològics sorprenents.
Fins al punt que el color de la roba pot arribar a influir en lel rendiment dels esportistes, per exemple. La investigació, recollida per la revista Nature, va ser duta a terme per dos antropòlegs de la Universitat de Durham: Russel Hill i Robert Barton. Després d'escodrinyar les estadístiques dels combats dels Jocs Olímpics d'Atenes de 2004, van descobrir que vestir de color vermell augmenta les probabilitats de guanyar. Entre contrincants igualats, la preponderància dels guanyadors de vermell és prou rellevant com per ser producte de la casualitat. Potser perquè el vermell està associat popularment a la guerra, a l'acció, a la violència de la sang. Com si així els esportistes es poguessin posar un vestit de superheroi. Com la ploma que usava Dumbo per tal d'obtenir la confiança suficient per a volar.

La mida i el pes dels objectes també poden modificar (psicològicament) emprant els colors. Si els portadors d'una mudança protesten per l'excessiu pes de les caixes que han de transportar, sent aquestes de color negre, només cal canviar el negre pel blanc i, automàticament, els portadors sentiran que el pes disminueix. Perquè psicològicament el blanc pesa menys que el negre

O un altre: un comensal que només percebi el món en blanc i negre i es disposés a consumir un plat de spaghetti, sentiria arcades, ja que només veuria cucs negres, una barreja  que al paladar sabria com a tal, mai com spaghetti. Perquè el color també atorga gust a un aliment.

Via | La psicologia del color d'Eva Heller / Un antropòleg a Mart d'Oliver Sacks

dimecres, 4 de maig del 2011

Webquest sobre sexualitat

Anem a fer un treball en grups de tres persones sobre sexualitat. Imagineu que sou un grup de 3 amics que heu decidit fer feina de voluntaris durant l'estiu al centre de planificació familiar de la vostra ciutat. 
La vostra tasca consistirà en assessorar, informar i recomanar a cada persona que ho sol·licite tot el que cal saber en el seu cas sobre anticonceptius i malalties de transmissió sexual. 
Els detalls del treball i com s'agruparem ho decidirem en classe.
La feina a realitzar la teniu en aquesta web
 

dimarts, 3 de maig del 2011

Dormir bé per viure millor


Més d'un terç de les persones tenim problemes per dormir. El Dr. Estivill, acaba d'escriure "Dormir bé", on explica alguns consells i trucs dins la seva disciplina. El Dr. Estivill és director de la clínica de la son de l'Institut Dexeus i coordinador de la Unitat de la Son de l'Hospital General de Catalunya.

dimarts, 12 d’abril del 2011

tres14: Homes i dones

Un episodi que segur que veureu, ja que és un tema que us interessa.


Aquestes són algunes de les preguntes que apareixen al programa:
  • en què ens semblem homes i dones?
  • com reacciona el cervell quan ens enamorem?
  • quina és la fòrmula de les parelles que duren?
  • en què es fixen els homes?

diumenge, 10 d’abril del 2011

Som un dònuts?



Ja m'heu sentit en classe més d'una vegada, comparant el nostre cos amb els dònuts. A continuació teniu un article seriós que us explica el tema amb major profunditat.

dilluns, 4 d’abril del 2011

adolescència / tres14

De bon segur us interessarà el tema i us ajudarà a conèixer-vos millor.El sempre interessant programa tres14 de TVE1 us aclarirà moltes coses. Si voleu saber-ne més, hi teniu molts enllaços per obrir. Esteu invitats a escriure al vostre bloc les vostres reflexions.


adolescencia / tres14

  • ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia?
  • ¿la adolescencia es inevitable?
  • ¿qué seríamos sin adolescencia?

Hubo una época en la que dábamos un salto directo de la infancia a la edad adulta. De los juguetes pasábamos al trabajo y a la hipoteca. Nos perdíamos la música, el baile y la diversión. Nuestro cuerpo cambiaba, pero a nadie parecía importarle. En 1904 el psicólogo americano Stanley Hall publicó un artículo llamado “Adolescencia” y así se empezó a reconocer una nueva etapa de la vida, que aún nos cuesta definir y entender. Cambia nuestro cuerpo pero también nuestro lugar en la sociedad. Y en el proceso parece que estemos en tierra de nadie. Por eso, para estudiar a los adolescentes no basta con la medicina y la biología. Antropólogos y sociólogos también ayudan a entender esta etapa de la vida en la que todo parece empezar a cambiar. Michel Fize y Carles Feixa creen que en la adolescencia tenemos más potencialidades y somos más inteligentes. Otros como el pediatra Santiago García-Tornel y el catedrático en Pediatría Antonio Carrascosa analizan los comportamientos y los inevitables cambios físicos de esta etapa de la vida. tres14 habla con ellos para saber ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia? ¿la adolescencia es inevitable? ¿qué seríamos sin adolescencia?

Y además en este programa hablamos de:
tormenta adolescente; cuerpo efervescente; ¿cuándo surgió el periodo adolescente?; ¿qué diferencia un cerebro adolescente?; ¿la adolescencia es sólo humana?; ¿por qué los adolescentes son temerarios?; ¿por qué los adolescentes tienen cambios de humor?; el sms; indestructible adolescente.

Links Adolescencia

http://www.muyinteresante.es/las-10-claves-de-la-adolescencia
En Muy Interesante publican Las 10 claves de la adolescencia. Psicólogos y sociólogos investigan si su comportamiento obedece a un rito social o se debe a un cúmulo de factores biológicos.
http://www.investigacionyciencia.es/03063988000590/El_cerebro_adolescente.htm
En la revista Investigación y Ciencia publican El cerebro adolescente. Los adolescentes muestran poco juicio en situaciones arriesgadas. Pensar de forma menos lógica podría dar mejores resultados.

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/10/22/psiquiatriainfantil/1287758911.html

En la web del diario El Mundo publican El cerebro juvenil se vuelve insensible a la violencia. Según un estudio, una sobredosis de escenas brutales lleva a los adolescentes a insensibilizarse ante ellas.
http://www.tendencias21.net/Descubren-por-que-a-los-adolescentes-les-cuesta-concentrarse_a4518.html
En la web de Tendencias21 publican Descubren por qué a los adolescentes les cuesta concentrarse. El cerebro no termina de desarrollarse hasta avanzada la veintena, mucho después de lo que se creía.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/minutos/medir/madurez/cerebral/elpepusoc/20100910elpepusoc_8/Tes
En la web de El País publican Cinco minutos para medir la madurez cerebral. Las conexiones neuronales muestran el paso de la infancia y la adolescencia a la edad adulta y se observan mediante un escáner.
http://www.madrimasd.org/noticias/ninos-espanoles-llegan-adolescencia/44555
En la web de mi+d publican Los niños españoles llegan antes a la adolescencia. Antes jugaban con muñecas y coches. Ahora viven por les encantan los programas de televisión de adultos y quieren vestirse como mayores.
http://psiquiatria.diariomedico.com/2010/11/16/area-cientifica/especialidades/psiquiatria/botellon-adolescente-eleva-riesgo-de-depresion
En el portal de Diario Médico se puede leer la noticia El 'botellón' adolescente eleva el riesgo de depresión. El consumo excesivo de alcohol en la adolescencia podría aumentar el riesgo de trastornos del estado anímico.

dilluns, 7 de març del 2011

Lumbàlgies i evolució

Article adaptat a partir del diari Ara.

Tenim el nostre professor Toni Cassany amb una lumbàlgia causada per una hèrnia discal. En algun indret he llegit que “lo que parecía una lumbalgia aguda es realmente una hernia discal”, com si foren dues coses diferents i excloents, però això és confondre les coses. Lumbàlgia només vol dir dolor  a la part lumbar, és a dir la zona baixa de l’esquena, però no especifica quina és la causa. Moltes coses poden causar una lumbàlgia, i entre elles, una hèrnia discal és de les més freqüents.
En realitat, les lumbàlgies són una de les causes més freqüents de baixes laborals. Es dóna per fet que al voltant del 80% de les persones en patirà en algun moment de la vida. Un percentatge sorprenentment alt, però que resulta previsible quan ens adonem de com estem fets.
Una de les característiques dels humans és el bipedisme. Encara és un dels temes en discussió com va evolucionar exactament, però els humans som els únics mamífers que caminem sobre dues potes de manera rutinària. La majoria de mamífers poden caminar sobre dues potes, però només uns breus moments i fent un considerable esforç. El normal és desplaçar-se a quatre potes.
Si observem esquelets de mamífers tetràpodes (que caminen amb quatre potes) veiem que la columna vertebral és com un arc que uneix unes extremitats amb les altres. La musculatura principal és per moure les cames, però no per mantenir la columna perquè l’esforç que ha de fer és relativament poc intens. De la columna pengen els músculs i els òrgans interns del cos, però estan raonablement ben repartits, de manera que cap zona està particularment forçada.
Però quan els nostres avantpassats van emprendre el camí del bipedisme la cosa va canviar, i molt. La nostra columna vertebral ja no és una línia recta ni un simple arc, sinó que fa una mica de ziga-zaga endavant i endarrere. I si pensem un moment ens adonem que la musculatura de l’esquena té molta més feina ja que el pes del cos està per davant de la columna. Això fa que el centre d’equilibri del cos no estiga perfectament centrat i calga fer força sempre per mantenir-nos drets. Una situació que empitjora molt en les dones durant l'embaràs.
De manera que tenim un esquelet que està mal adaptat a fer la feina que fa. Simplement no hem tingut temps d’aconseguir un bon esquelet. Els mamífers funcionen sobre quatre potes des de fa setanta milions d’anys, però la nostra adaptació al bipedisme és molt més recent. Només uns quatre milions d’anys.
I com que el nostre cos ha de fer molta força amb uns músculs relativament petits, el resultat són els dolors d’esquena, les hernies discals i les malalties òssies que ens afecten en envellir. És el preu que vam haver de pagar per totes les avantatges que ens oferia el caminar dempeus i, sobretot, alliberar unes extremitats anteriors que ja no havien de fer-se servir per caminar i podien dedicar-se a fer moltes altres coses.

diumenge, 27 de febrer del 2011

Tutorials per poder treballar amb internet

Aquest bloc dóna molts bons consells per poder descarregar-se videos des d'internet al vostre ordinador i altres temes interessants relacionats amb els blocs i internet.  Aconselle la seua lectura.


Per altra banda, si voleu descarregar-vos un video youtube en el vostre ordinador, hi ha una manera molt simple: consisteix en substuir les lletres you de youtube per keep-
Així, per exemple
per 

Us eixirà una nova pàgina, us demanarà permís per instal·lar un applet i podreu descarregar-vos el video en diferents formats com apareix a la part inferior de la imatge.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Com fer presentacions divertides

De vegades utilitzar el PowerPoint no és tan estimulant per a la nostra audiència com es podríem pensar. En el bloc La Ciencia de la vida ens presenten  Prezi, un servei online, (també us podeu descarregar una versió al vostre ordinador) que permet fer zooms, girar imatges de texts o imatges. ot i estar en anglés, el seu ús sembla molt intuitiu.
a més dels exemples que presenta la web del producte, també podeu veure la primera presentació que ha fet l'autor d'aquest bloc al voltant de l'aigua en les seues classes de 1 ESO.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Guia d'estudi del tema 5

Ja que esteu molt de temps sense professor i no sé si dimecres vindrà un substitut, us passe la guia d'estudi del nou tema de la 2ª avaluació.

TEMA 5  Aparells circulatori i excretor




Objectius mínims



1.     Conèixer el concepte de nutrició, un procés que té lloc a TOTES les cèl·lules del cos i on participen cèl·lules especialitzades que formen els diferents òrgans dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor

2.    Entendre el concepte de "medi intern".

3.    La sang: Funcions generalsde la sang. Components de la sang i funcions de cadascun d'ells.

4.    Entendre el concepte de grups sanguinis i la importància d'aquests en les transfusions sanguínies.

5.    Els vasos sanguinis. Diferències pel que fa a la seua estructura i funció.

6.    El cor: estudi detallat del cor (inclou saber fer un dibuix complet) . Els moviments del cor . Entendre el concepte de pressió sanguínia i la seua importància per a la salut.

7.    Un circuit doble: comprendre els recorreguts de la circulació major (general) i menor (pulmonar)

8.    Conèixer les principals malalties relacionades amb l'aparell circulatori i els hàbits saludables per evitar-les..

9.    Concepte d'excreció. Tindre clar que l'excreció no és la defecació.

10.  Principals òrgans que participen en el procés d'excreció

11.   Estructura general de l'aparell urinari.

12.  Entendre que el formació de l'orina és un procés complex i que es fa a nivell d'unes estructures del ronyó anomenades nefrones.

13.  Saber interpretar una anàlisi de sang i d'orina. .



Activitats proposades

o   Pàgina 71. Activitat 1

o   Pàgina 73. Activitats 5 i 6.

o   Pàgina 76. Activitats 10, 11, 12 i 13.

o   Pàgina 79. Activitats  15, 17 i 23.

o   Pàgina 80. Activitats  14 a 25.

o   Pàgina 84: Activitats  del llibre i , a més, estudiar anàlisis de veritat.

o   Pàgines 86 i 87. Activitats  1 a 20.



EXAMEN: Possiblement caldrà fer-ho després de Falles

Criteris avaluació: Examen: 70%; Treballs: 20%; Actitud: 10%

dilluns, 14 de febrer del 2011

Joc sobre transfusions i grups sanguinis

Demostra el que saps sobre grups sanguinis i qui pot donar sang a qui amb aquest joc interactiu. Cal seguir les instruccions i, amb un poc de paciència i dedicació, segur que t'inviten al "party" que fan quan se salven els tres pacients. Això si, no mates cap dels pacients. Si aconsegueixes entendre el joc, no t'oblides de fer una entrada en el bloc dels alumnes explicant tot el que has aprés.

dijous, 10 de febrer del 2011

L'altre sistema circulatori

 Tot i que no entrarà en els continguts mínims de l'examen,  acabe de llegir una entrada en el bloc CENTPEUS que l'explica de forma clara i concisa el sistema limfàtic. Una oportunitat per saber més coses, tot i que no te les pregunten en un examen.
Si ens parlen de com ho fan els nutrients per arribar a tots els racons del nostre cos, de seguida ens ve a la ment el sistema circulatori. La sang, a través d’una increïblement extensa xarxa d’arteries, venes i capil·lars de tota mida fa arribar a totes les cèl·lules la seva ració de nutrients i d’oxigen. Una feinada extraordinària accionada gràcies a l’incansable bombeig del cor.
La fama se l’emporta gairebé en exclusiva el sistema circulatori sanguini, però això és una mica injust. Ja que hi tenim un altre sistema circulatori. El gran oblidat. El sistema limfàtic.
Del sistema limfàtic sembla que únicament en parlem quan hi ha males notícies. Quan es detecta un tumor, els metges de seguida vigilen com estan els ganglis limfàtics. També ens fa pensar en algun tipus concrets de càncer, com els limfomes. I de vegades trobem anuncis a la premsa sobre “drenatges limfàtics”. Però quasi mai pensem en la feina normal que cada dia fa, discretament, el sistema limfàtic. I això que d’algun dels seus components si que en parlem amb una certa freqüència. Però la injustícia amb aquest pobre sistema circulatori és tant gran que normalment ni recordem que “allò”forma part del sistema limfàtic.
El sistema limfàtic és diferent del sanguini en un parell d’aspecte importants. El primer és que es tracta d’un circuit obert. La sang fa un camí repetitiu, circular, tancat. La limfa en canvi té un principi i un final. I no estan interconnectats els dos extrems. Una de les seves funcions és la de recollir el líquid i els components moleculars que queden per entremig de les cèl·lules. A l’espai intercel·lular no n’hi hauria d’haver massa de líquid, però és inevitable que una petita part del plasma sanguini surti dels vasos i es quedi per allà enmig, bàsicament emprenyant.
Però entre les cèl·lules hi ha un petit sistema de canals que recull aquest líquid. Com si fos un sistema de desaiguat que lentament va reabsorvint tot allò. I ho fa lentament perquè, a diferència del sistema circulatori, el limfàtic no té cap cor, cap bomba que doni pressió per empènyer el líquid que va recollint, i que anomenem limfa. El moviment és per simples contraccions dels vasos limfàtics. Unes contraccions que passen a un ritme també pausat i que també aprofiten les contraccions que fem amb la musculatura per acabar d’empènyer. La gràcia és que dins els vasos hi ha un sistema de vàlvules que asseguren que el moviment del fluid sigui en la direcció correcta.
Els vasos es van agrupant i acaben en un conducte més gran que es dirigeix fins a l’altura del coll, on s’uneix a la vena subclàvia i el líquid acaba per retornar a la sang.
Amb tot això semblaria que es tracta d’un simple sistema de recollida de deixalles. I en part és així, però també fa altres coses. Per exemple, quan mengem, la majoria dels greixos que ingerim i que el budell absorbeix, viatgen pel sistema limfàtic convenientment empaquetats abans d’arribar a la circulació sanguínia.
L’altre gran funció del limfàtic és, naturalment, la part immunitària. Els limfòcits són les principals cèl·lules de defensa de l’organisme i el seu nom ja ens indica el seu origen. Si mirem atentament els vasos limfàtics veurem que en diversos llocs i ha uns petits nòduls. Són els ganglis limfàtics. El lloc on viuen i maduren molts dels limfòcits. Allà estan esperant a detectar la presencia de microorganismes. Quan això passa, els limfòcits comencen a créixer i multiplicar-se per fer front a la infecció. I el resultat de tot això és que el gangli s’infla i en ocasions el podem notar com un bultet sota la pel del coll o de les aixelles.
El punt feble per nosaltres és que en casos de càncer, el sistema limfàtic és la via de sortida per algunes cèl·lules. El camí que fan per abandonar el tumor primari i anar a colonitzar altres zones del cos. Per això els metges en aquests cassos fan biòpsies dels ganglis. Si allà encara no hi ha cèl·lules tumorals vol dir que el tumor encara es manté localitzat i el pronòstic és molt millor. En canvi, si n’hi ha, malament. La malaltia ja s’està escampant.
Però això no ens ha de fer perdre de vista que sense el sistema limfàtic, sense els limfòcits que hi maduren, restaríem indefensos enfront la majoria de microorganismes amb els que a diari entrem en contacte.
I el que deia al principi. Hi ha unes estructures que formen part dels sistema limfàtic però que mai ho recordem. No són estrictament ganglis, però també s’hi fabriquen i maduren limfòcits. Són les amígdales, la melsa o el timus.

dissabte, 5 de febrer del 2011

Cercador de presentacions PowerPoint

Slidefinder és un cercador que intenta facilitar-nos la tasca de trobar presentacions PowerPoint a la xarxa. Es poden cercar per: nom, títols, text, notes, paraules clau i llengua. Fa poc han incorporat un nou apartat per universitats. Una eina molt útil que ens facilitarà trobar informació per realitzar els nostres treballs (he dit, ens ajudarà, no que es tracte de "copiar i enganxar"


La visualització prèvia dels resultats en miniatures facilita la tria. Ens podem descarregar al moment la presentació o obrir-la a la mateixa pàgina.

No confondre amb el lloc per compartir presentacions, Slideshare, on per cert hi trobareu una introducció a aquest cercador: http://www.slideshare.net/slidefinder

   

dijous, 3 de febrer del 2011

Estratègies habituals: al voltant de la llei del tabac

Llegit a Centpeus, secció del diari Ara

tabac.jpg 
Amb la llei antitabac que fa poc s’ha aprovat, ha passat una cosa interessant. Un cert nombre de veus s’han alçat en contra d’aquesta llei invocant diferents arguments. Alguns no tenen tan a veure amb la llei sinó més aviat amb l’anterior, que va obligar a molts locals a fer unes obres que ara no serveixen de gaire. També hi ha qui reclama el dret a fer el que li plagui sense més, o els problemes que pot tenir el ram de la restauració per culpa dels “milions” de fumadors que deixaran d’anar als bars i restaurants.
Encara que molts d’aquests arguments els pots entendre, la majoria no s’aguanten gaire. Els restaurants i bars se’n sortiran igual que se n’han sortit a tots els altres països on s’han aplicat lleis similars. Els fumadors acostumen a entendre perfectament que no passa res per sortir a fora a fumar. I potser hi haurà qui aprofitarà l’avinentesa per mirar de deixar-ho. Però mentrestant podem assistir a alguns estirabots una mica exagerats. I un m’ha cridat l’atenció, sobretot per ser un bon exemple de quina mena d’estratègia es fa servir en moltes i diverses ocasions.
Al diari el Pais es va publicar un article de Francisco Rico, membro de la Real Academia Española, criticant la llei i l’assetjament a que es veuen sotmesos els fumadors. La gràcia és una frase del principi de l’article: “Dejemos de lado que no pocos de los argumentos contra el tabaco carecen de rigor científico y son simple fruto del desconocimiento, por las actuales insuficiencias de la investigación”.
Fantàstic. Ara resulta que segons aquest senyor no està clar que el tabac i el càncer estiguin relacionats. No tinc clar d’on ha tret aquesta informació, però sembla poc relacionada amb el seu àmbit d’especialització, que és la Literatura Hispànica Medievals. Realment en ciència mai es té certesa absoluta de res. Qualsevol coneixement pot modificar-se a la llum de futurs descobriments. Però això no vol dir que haguem de posar-ho tot en dubte mentre no tinguem noves dades. I si d’alguna cosa n’està segura la medicina és de la relació entre el tabac i el càncer.
Primer van ser les dades epidemiològiques, després van venir els estudis experimentals, les dades genètiques, la identificació dels productes cancerígens que apareixen en el fum i les relacions entre aquests productes i les modificacions genètiques. Simplement no en tenim cap dubte, però durant molt temps la cosa es va anar enterbolint. La industria del tabac publicava treballs que negaven la relació, ocultava les dades que trobaven relació o feia campanyes posant en dubte les dades obtingudes. Va arribar a ser tan exagerada la pressió que ara has d’especificar si has treballat per la indústria del tabac abans de publicar articles científics en revistes del tema.
Quan un tema no t’agrada o no hi estàs d’acord (o va contra els teus interessos) és una estratègia habitual negar el valor de les dades dels científics o posar en dubte que estiguin tan clares. Si hi ha algun treball que no veu les dades clares o que no troba la relació, ja no importa que n’hi hagi milers més que si que la veuen. Com argument per treure la raó o al menys sembrar el dubte és fàcil, útil i també pervers.
Recordo que fa anys hi havia qui negava que el cinturó de seguretat fos útil per disminuir el nombre de morts en accidents. També hi ha qui segueix dient que els científics no tenen clar si hi ha un canvi climàtic o que no és segur que els condons siguin útils per lluitar contra la SIDA.
Però per greu que li sàpiga al senyor Rico, els arguments contra el tabac són científicament molt sòlids i rigorosos i en absolut són fruit del desconeixement o d’una investigació insuficient. Estic convençut que els bars no es buidaran, però també estic segur que d’aquí uns pocs anys les sales d’oncologia dels hospitals si que ho faran una mica. I aquest és un benefici que no es pot ignorar.

També us recomane la lectura d'aquest article del diari El País: És millor previndre o curar, el tabaquisme. de bon segur, el podreu aprofitar per al debat que farem ..... quan torne a classe.

dimecres, 2 de febrer del 2011

dilluns, 31 de gener del 2011

La sang

Ací teniu  elvideo del Programa de RTVE,  Tres14  que va dedicar a la sang,.,

A continuació teniu un video sobre la determinació de grups sanguinis feta pels alumnes de l'IES Politècnic de Castelló.


divendres, 21 de gener del 2011

Propostes per a una alimentació més sana

 El rap de l'alimentació saludable

Els alumnes Miguel Amarillo, Alex Cubel i Guillermo Pescador  ens mostren el seu treball sobre hàbits alimentaris que treballarem durant la primera avaluació. Ells optaren per gravar un vídeo d'un rap que donara consells de com cal viure de manera saludable. El resultat és fantàstic i crec que han d'estar orgullosos de la feina feta.


Com guanyar qualitat de vida

Per altra banda, els alumnes Elena Cabello, Eva González, Guillermo Pascual i Ángeles Rey, optaren per fer una dramatització  de la vida d'un matrimoni on l'home tenia sobrepés. Humor i una interpretació molt espontània que acaba en una cançó. Reproduïm part del seu treball que mostra que els nostres alumnes són capaços de fer  treballs d'una gran qualitat i que, a més, s'ho passen genial mentre treballen.

http://www.youtube.com/watch?v=5tqTaxc3bQ4 
Felicitacions als dos grups i a la resta de companya de 3 ESO  A que es van implicar en l'estudi dels bons hàbits alimentaris. La major part dels alumnes realitzaren treballs que superaven les expectatives del professor, cosa que és d'agrair.

dimecres, 19 de gener del 2011

PowerPoint de l'Aparell Respiratori

Activitats al voltant de la nova llei del tabac


DEBAT AL VOLTANT DE LA NOVA LLEI  DEL TABAC
Data representació: 8 de Febrer de 2011

·      Moderadors: Ángeles Rey i Miguel Ángel Banco
·      Metge (salut): Delmir Giner i Javier Contreras
·      Polític (lleis): Alex Cubel i Miguel Amarillo
·      Fumadora (pensa que és sexy i li ajuda a no aprimar):Carmen Hernàndez i Júlia de la Fuente
·      No Fumador: Cambrer  (fumadir passiu)  Raquel Martínez i Mireia De Miguel
·      Amo d'un restaurant (pensa que perdrà clients) Ana Bueno i Maria Alegre
·      Ex fumador (ha superat un càncer de faringe). Fa 4 anys que no fuma: Borja Martínez i Joan Herrero
·      Alumne institut: Es queixa que els seus pares fumen en casa i en el cotxe: Fabiana Hernández i Judit Quiroga
·      Fumador insumís: pensa fumar on li done la gana. Reconeix que està enganxat: Silnia Mateo i Guillermo Pascual
2 persones per personatge . Prepararan el seu diàleg i decidiran quins dels dos participa en el debat públic. els altres poden fer de públic i fer preguntes als components de la taula rodona

REALITZACIÓ D'UNA ENQUESTA
·      4 elaboren les preguntes:  Isis Casañ, Laura Pinilla, Imma rueda i Maria Ramírez
·      3 calculen els resultats: Guillermo Pescador, Marta Soriano i Maixa Mogro
·      2 fan un informe a partir dels resultats (esperem que algú més les ajude): Eva González i Elena Cabello

Cada alumne ha d'omplir 10 enquestes. En total esperem tenir unes 100 enquestes. Mateixa data de presentació