dijous, 10 de febrer de 2011

L'altre sistema circulatori

 Tot i que no entrarà en els continguts mínims de l'examen,  acabe de llegir una entrada en el bloc CENTPEUS que l'explica de forma clara i concisa el sistema limfàtic. Una oportunitat per saber més coses, tot i que no te les pregunten en un examen.
Si ens parlen de com ho fan els nutrients per arribar a tots els racons del nostre cos, de seguida ens ve a la ment el sistema circulatori. La sang, a través d’una increïblement extensa xarxa d’arteries, venes i capil·lars de tota mida fa arribar a totes les cèl·lules la seva ració de nutrients i d’oxigen. Una feinada extraordinària accionada gràcies a l’incansable bombeig del cor.
La fama se l’emporta gairebé en exclusiva el sistema circulatori sanguini, però això és una mica injust. Ja que hi tenim un altre sistema circulatori. El gran oblidat. El sistema limfàtic.
Del sistema limfàtic sembla que únicament en parlem quan hi ha males notícies. Quan es detecta un tumor, els metges de seguida vigilen com estan els ganglis limfàtics. També ens fa pensar en algun tipus concrets de càncer, com els limfomes. I de vegades trobem anuncis a la premsa sobre “drenatges limfàtics”. Però quasi mai pensem en la feina normal que cada dia fa, discretament, el sistema limfàtic. I això que d’algun dels seus components si que en parlem amb una certa freqüència. Però la injustícia amb aquest pobre sistema circulatori és tant gran que normalment ni recordem que “allò”forma part del sistema limfàtic.
El sistema limfàtic és diferent del sanguini en un parell d’aspecte importants. El primer és que es tracta d’un circuit obert. La sang fa un camí repetitiu, circular, tancat. La limfa en canvi té un principi i un final. I no estan interconnectats els dos extrems. Una de les seves funcions és la de recollir el líquid i els components moleculars que queden per entremig de les cèl·lules. A l’espai intercel·lular no n’hi hauria d’haver massa de líquid, però és inevitable que una petita part del plasma sanguini surti dels vasos i es quedi per allà enmig, bàsicament emprenyant.
Però entre les cèl·lules hi ha un petit sistema de canals que recull aquest líquid. Com si fos un sistema de desaiguat que lentament va reabsorvint tot allò. I ho fa lentament perquè, a diferència del sistema circulatori, el limfàtic no té cap cor, cap bomba que doni pressió per empènyer el líquid que va recollint, i que anomenem limfa. El moviment és per simples contraccions dels vasos limfàtics. Unes contraccions que passen a un ritme també pausat i que també aprofiten les contraccions que fem amb la musculatura per acabar d’empènyer. La gràcia és que dins els vasos hi ha un sistema de vàlvules que asseguren que el moviment del fluid sigui en la direcció correcta.
Els vasos es van agrupant i acaben en un conducte més gran que es dirigeix fins a l’altura del coll, on s’uneix a la vena subclàvia i el líquid acaba per retornar a la sang.
Amb tot això semblaria que es tracta d’un simple sistema de recollida de deixalles. I en part és així, però també fa altres coses. Per exemple, quan mengem, la majoria dels greixos que ingerim i que el budell absorbeix, viatgen pel sistema limfàtic convenientment empaquetats abans d’arribar a la circulació sanguínia.
L’altre gran funció del limfàtic és, naturalment, la part immunitària. Els limfòcits són les principals cèl·lules de defensa de l’organisme i el seu nom ja ens indica el seu origen. Si mirem atentament els vasos limfàtics veurem que en diversos llocs i ha uns petits nòduls. Són els ganglis limfàtics. El lloc on viuen i maduren molts dels limfòcits. Allà estan esperant a detectar la presencia de microorganismes. Quan això passa, els limfòcits comencen a créixer i multiplicar-se per fer front a la infecció. I el resultat de tot això és que el gangli s’infla i en ocasions el podem notar com un bultet sota la pel del coll o de les aixelles.
El punt feble per nosaltres és que en casos de càncer, el sistema limfàtic és la via de sortida per algunes cèl·lules. El camí que fan per abandonar el tumor primari i anar a colonitzar altres zones del cos. Per això els metges en aquests cassos fan biòpsies dels ganglis. Si allà encara no hi ha cèl·lules tumorals vol dir que el tumor encara es manté localitzat i el pronòstic és molt millor. En canvi, si n’hi ha, malament. La malaltia ja s’està escampant.
Però això no ens ha de fer perdre de vista que sense el sistema limfàtic, sense els limfòcits que hi maduren, restaríem indefensos enfront la majoria de microorganismes amb els que a diari entrem en contacte.
I el que deia al principi. Hi ha unes estructures que formen part dels sistema limfàtic però que mai ho recordem. No són estrictament ganglis, però també s’hi fabriquen i maduren limfòcits. Són les amígdales, la melsa o el timus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada