diumenge, 27 de febrer de 2011

Tutorials per poder treballar amb internet

Aquest bloc dóna molts bons consells per poder descarregar-se videos des d'internet al vostre ordinador i altres temes interessants relacionats amb els blocs i internet.  Aconselle la seua lectura.


Per altra banda, si voleu descarregar-vos un video youtube en el vostre ordinador, hi ha una manera molt simple: consisteix en substuir les lletres you de youtube per keep-
Així, per exemple
per 

Us eixirà una nova pàgina, us demanarà permís per instal·lar un applet i podreu descarregar-vos el video en diferents formats com apareix a la part inferior de la imatge.

dimecres, 23 de febrer de 2011

Com fer presentacions divertides

De vegades utilitzar el PowerPoint no és tan estimulant per a la nostra audiència com es podríem pensar. En el bloc La Ciencia de la vida ens presenten  Prezi, un servei online, (també us podeu descarregar una versió al vostre ordinador) que permet fer zooms, girar imatges de texts o imatges. ot i estar en anglés, el seu ús sembla molt intuitiu.
a més dels exemples que presenta la web del producte, també podeu veure la primera presentació que ha fet l'autor d'aquest bloc al voltant de l'aigua en les seues classes de 1 ESO.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Guia d'estudi del tema 5

Ja que esteu molt de temps sense professor i no sé si dimecres vindrà un substitut, us passe la guia d'estudi del nou tema de la 2ª avaluació.

TEMA 5  Aparells circulatori i excretor




Objectius mínims



1.     Conèixer el concepte de nutrició, un procés que té lloc a TOTES les cèl·lules del cos i on participen cèl·lules especialitzades que formen els diferents òrgans dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor

2.    Entendre el concepte de "medi intern".

3.    La sang: Funcions generalsde la sang. Components de la sang i funcions de cadascun d'ells.

4.    Entendre el concepte de grups sanguinis i la importància d'aquests en les transfusions sanguínies.

5.    Els vasos sanguinis. Diferències pel que fa a la seua estructura i funció.

6.    El cor: estudi detallat del cor (inclou saber fer un dibuix complet) . Els moviments del cor . Entendre el concepte de pressió sanguínia i la seua importància per a la salut.

7.    Un circuit doble: comprendre els recorreguts de la circulació major (general) i menor (pulmonar)

8.    Conèixer les principals malalties relacionades amb l'aparell circulatori i els hàbits saludables per evitar-les..

9.    Concepte d'excreció. Tindre clar que l'excreció no és la defecació.

10.  Principals òrgans que participen en el procés d'excreció

11.   Estructura general de l'aparell urinari.

12.  Entendre que el formació de l'orina és un procés complex i que es fa a nivell d'unes estructures del ronyó anomenades nefrones.

13.  Saber interpretar una anàlisi de sang i d'orina. .



Activitats proposades

o   Pàgina 71. Activitat 1

o   Pàgina 73. Activitats 5 i 6.

o   Pàgina 76. Activitats 10, 11, 12 i 13.

o   Pàgina 79. Activitats  15, 17 i 23.

o   Pàgina 80. Activitats  14 a 25.

o   Pàgina 84: Activitats  del llibre i , a més, estudiar anàlisis de veritat.

o   Pàgines 86 i 87. Activitats  1 a 20.



EXAMEN: Possiblement caldrà fer-ho després de Falles

Criteris avaluació: Examen: 70%; Treballs: 20%; Actitud: 10%

dilluns, 14 de febrer de 2011

Joc sobre transfusions i grups sanguinis

Demostra el que saps sobre grups sanguinis i qui pot donar sang a qui amb aquest joc interactiu. Cal seguir les instruccions i, amb un poc de paciència i dedicació, segur que t'inviten al "party" que fan quan se salven els tres pacients. Això si, no mates cap dels pacients. Si aconsegueixes entendre el joc, no t'oblides de fer una entrada en el bloc dels alumnes explicant tot el que has aprés.

dijous, 10 de febrer de 2011

L'altre sistema circulatori

 Tot i que no entrarà en els continguts mínims de l'examen,  acabe de llegir una entrada en el bloc CENTPEUS que l'explica de forma clara i concisa el sistema limfàtic. Una oportunitat per saber més coses, tot i que no te les pregunten en un examen.
Si ens parlen de com ho fan els nutrients per arribar a tots els racons del nostre cos, de seguida ens ve a la ment el sistema circulatori. La sang, a través d’una increïblement extensa xarxa d’arteries, venes i capil·lars de tota mida fa arribar a totes les cèl·lules la seva ració de nutrients i d’oxigen. Una feinada extraordinària accionada gràcies a l’incansable bombeig del cor.
La fama se l’emporta gairebé en exclusiva el sistema circulatori sanguini, però això és una mica injust. Ja que hi tenim un altre sistema circulatori. El gran oblidat. El sistema limfàtic.
Del sistema limfàtic sembla que únicament en parlem quan hi ha males notícies. Quan es detecta un tumor, els metges de seguida vigilen com estan els ganglis limfàtics. També ens fa pensar en algun tipus concrets de càncer, com els limfomes. I de vegades trobem anuncis a la premsa sobre “drenatges limfàtics”. Però quasi mai pensem en la feina normal que cada dia fa, discretament, el sistema limfàtic. I això que d’algun dels seus components si que en parlem amb una certa freqüència. Però la injustícia amb aquest pobre sistema circulatori és tant gran que normalment ni recordem que “allò”forma part del sistema limfàtic.
El sistema limfàtic és diferent del sanguini en un parell d’aspecte importants. El primer és que es tracta d’un circuit obert. La sang fa un camí repetitiu, circular, tancat. La limfa en canvi té un principi i un final. I no estan interconnectats els dos extrems. Una de les seves funcions és la de recollir el líquid i els components moleculars que queden per entremig de les cèl·lules. A l’espai intercel·lular no n’hi hauria d’haver massa de líquid, però és inevitable que una petita part del plasma sanguini surti dels vasos i es quedi per allà enmig, bàsicament emprenyant.
Però entre les cèl·lules hi ha un petit sistema de canals que recull aquest líquid. Com si fos un sistema de desaiguat que lentament va reabsorvint tot allò. I ho fa lentament perquè, a diferència del sistema circulatori, el limfàtic no té cap cor, cap bomba que doni pressió per empènyer el líquid que va recollint, i que anomenem limfa. El moviment és per simples contraccions dels vasos limfàtics. Unes contraccions que passen a un ritme també pausat i que també aprofiten les contraccions que fem amb la musculatura per acabar d’empènyer. La gràcia és que dins els vasos hi ha un sistema de vàlvules que asseguren que el moviment del fluid sigui en la direcció correcta.
Els vasos es van agrupant i acaben en un conducte més gran que es dirigeix fins a l’altura del coll, on s’uneix a la vena subclàvia i el líquid acaba per retornar a la sang.
Amb tot això semblaria que es tracta d’un simple sistema de recollida de deixalles. I en part és així, però també fa altres coses. Per exemple, quan mengem, la majoria dels greixos que ingerim i que el budell absorbeix, viatgen pel sistema limfàtic convenientment empaquetats abans d’arribar a la circulació sanguínia.
L’altre gran funció del limfàtic és, naturalment, la part immunitària. Els limfòcits són les principals cèl·lules de defensa de l’organisme i el seu nom ja ens indica el seu origen. Si mirem atentament els vasos limfàtics veurem que en diversos llocs i ha uns petits nòduls. Són els ganglis limfàtics. El lloc on viuen i maduren molts dels limfòcits. Allà estan esperant a detectar la presencia de microorganismes. Quan això passa, els limfòcits comencen a créixer i multiplicar-se per fer front a la infecció. I el resultat de tot això és que el gangli s’infla i en ocasions el podem notar com un bultet sota la pel del coll o de les aixelles.
El punt feble per nosaltres és que en casos de càncer, el sistema limfàtic és la via de sortida per algunes cèl·lules. El camí que fan per abandonar el tumor primari i anar a colonitzar altres zones del cos. Per això els metges en aquests cassos fan biòpsies dels ganglis. Si allà encara no hi ha cèl·lules tumorals vol dir que el tumor encara es manté localitzat i el pronòstic és molt millor. En canvi, si n’hi ha, malament. La malaltia ja s’està escampant.
Però això no ens ha de fer perdre de vista que sense el sistema limfàtic, sense els limfòcits que hi maduren, restaríem indefensos enfront la majoria de microorganismes amb els que a diari entrem en contacte.
I el que deia al principi. Hi ha unes estructures que formen part dels sistema limfàtic però que mai ho recordem. No són estrictament ganglis, però també s’hi fabriquen i maduren limfòcits. Són les amígdales, la melsa o el timus.

dissabte, 5 de febrer de 2011

Cercador de presentacions PowerPoint

Slidefinder és un cercador que intenta facilitar-nos la tasca de trobar presentacions PowerPoint a la xarxa. Es poden cercar per: nom, títols, text, notes, paraules clau i llengua. Fa poc han incorporat un nou apartat per universitats. Una eina molt útil que ens facilitarà trobar informació per realitzar els nostres treballs (he dit, ens ajudarà, no que es tracte de "copiar i enganxar"


La visualització prèvia dels resultats en miniatures facilita la tria. Ens podem descarregar al moment la presentació o obrir-la a la mateixa pàgina.

No confondre amb el lloc per compartir presentacions, Slideshare, on per cert hi trobareu una introducció a aquest cercador: http://www.slideshare.net/slidefinder

   

dijous, 3 de febrer de 2011

Estratègies habituals: al voltant de la llei del tabac

Llegit a Centpeus, secció del diari Ara

tabac.jpg 
Amb la llei antitabac que fa poc s’ha aprovat, ha passat una cosa interessant. Un cert nombre de veus s’han alçat en contra d’aquesta llei invocant diferents arguments. Alguns no tenen tan a veure amb la llei sinó més aviat amb l’anterior, que va obligar a molts locals a fer unes obres que ara no serveixen de gaire. També hi ha qui reclama el dret a fer el que li plagui sense més, o els problemes que pot tenir el ram de la restauració per culpa dels “milions” de fumadors que deixaran d’anar als bars i restaurants.
Encara que molts d’aquests arguments els pots entendre, la majoria no s’aguanten gaire. Els restaurants i bars se’n sortiran igual que se n’han sortit a tots els altres països on s’han aplicat lleis similars. Els fumadors acostumen a entendre perfectament que no passa res per sortir a fora a fumar. I potser hi haurà qui aprofitarà l’avinentesa per mirar de deixar-ho. Però mentrestant podem assistir a alguns estirabots una mica exagerats. I un m’ha cridat l’atenció, sobretot per ser un bon exemple de quina mena d’estratègia es fa servir en moltes i diverses ocasions.
Al diari el Pais es va publicar un article de Francisco Rico, membro de la Real Academia Española, criticant la llei i l’assetjament a que es veuen sotmesos els fumadors. La gràcia és una frase del principi de l’article: “Dejemos de lado que no pocos de los argumentos contra el tabaco carecen de rigor científico y son simple fruto del desconocimiento, por las actuales insuficiencias de la investigación”.
Fantàstic. Ara resulta que segons aquest senyor no està clar que el tabac i el càncer estiguin relacionats. No tinc clar d’on ha tret aquesta informació, però sembla poc relacionada amb el seu àmbit d’especialització, que és la Literatura Hispànica Medievals. Realment en ciència mai es té certesa absoluta de res. Qualsevol coneixement pot modificar-se a la llum de futurs descobriments. Però això no vol dir que haguem de posar-ho tot en dubte mentre no tinguem noves dades. I si d’alguna cosa n’està segura la medicina és de la relació entre el tabac i el càncer.
Primer van ser les dades epidemiològiques, després van venir els estudis experimentals, les dades genètiques, la identificació dels productes cancerígens que apareixen en el fum i les relacions entre aquests productes i les modificacions genètiques. Simplement no en tenim cap dubte, però durant molt temps la cosa es va anar enterbolint. La industria del tabac publicava treballs que negaven la relació, ocultava les dades que trobaven relació o feia campanyes posant en dubte les dades obtingudes. Va arribar a ser tan exagerada la pressió que ara has d’especificar si has treballat per la indústria del tabac abans de publicar articles científics en revistes del tema.
Quan un tema no t’agrada o no hi estàs d’acord (o va contra els teus interessos) és una estratègia habitual negar el valor de les dades dels científics o posar en dubte que estiguin tan clares. Si hi ha algun treball que no veu les dades clares o que no troba la relació, ja no importa que n’hi hagi milers més que si que la veuen. Com argument per treure la raó o al menys sembrar el dubte és fàcil, útil i també pervers.
Recordo que fa anys hi havia qui negava que el cinturó de seguretat fos útil per disminuir el nombre de morts en accidents. També hi ha qui segueix dient que els científics no tenen clar si hi ha un canvi climàtic o que no és segur que els condons siguin útils per lluitar contra la SIDA.
Però per greu que li sàpiga al senyor Rico, els arguments contra el tabac són científicament molt sòlids i rigorosos i en absolut són fruit del desconeixement o d’una investigació insuficient. Estic convençut que els bars no es buidaran, però també estic segur que d’aquí uns pocs anys les sales d’oncologia dels hospitals si que ho faran una mica. I aquest és un benefici que no es pot ignorar.

També us recomane la lectura d'aquest article del diari El País: És millor previndre o curar, el tabaquisme. de bon segur, el podreu aprofitar per al debat que farem ..... quan torne a classe.

dimecres, 2 de febrer de 2011