10 anys de Wikipedia

The elements song

Concurs d'astronomia AULA DEL CEL 2011

Hola: 

Vull informar-vos  i animar-vos a participar en aquest concurs que organitza l'"Aula del Cel" de la Universitat de València. Els interessats, poden parlar amb mi en classe.

L'Aula del Cel és un projecte educatiu realitzat en col·laboració amb la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Durant el període lectiu organitzem activitats en l'observatori dirigides a alumnes des de tercer curs d'educació primària fins a segon curs de batxillerat. Enguany convoquem també un concurs com altres anys de temes astronòmics. En concret constarà de varies modalitats on podreu escollir segons els alumnes interessats i nivells corresponents:

Modalitat I: presentació de micro-relats curts de tema astronòmic o astronàutic en valencià, castellà, anglès o francès de 600 paraules d’extensió màxima. El micro-relat, una vegada imprés, es muntarà en una cartolina amb una grandària de lletra adient per a poder ser llegida en l’exposició

Modalitat II: disseny per ordinador de dibuixos de constel·lacions, planetes, galàxies,naus espacials,....Els dibuixos deuran imprimir-se a paper en format A3 o A4 i acoblats a un suport dur com per exemple cartó-ploma o cartolina. Cada dibuix anirà acompanyat d’una explicació del que s’ha volgut representar. No s’admetran dibuixos o imatges baixats de la xarxa,  han de ser originals fets en qualsevol programa informàtic de dibuix.

Modalitat III:  fotografies de rellotges de Sol de la vostra       comarca amb la corresponent explicació d’ubicació, tipus de   rellotge i funcionament.  Les fotos s’entregaran en paper fotogràfic i han d'anar muntades sobre un suport dur com ara cartó-ploma o una cartolina de 29x39 cm amb l’explicació baix de la fotografia. La mida de les fotografies pot ser de 21x21 cm. o 21x30 cm. 

El termini de presentació de projectes finalitzarà el divendres 6 de maig per a poder exposar-los en el Jardí Botànic de la Universitat en les dates que es comunicaran més endavant. Els treballs seran individuals.

El premi als millors projectes consistirà en una excursió per a visitar l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València situat en Aras de los Olmos. Animeu-vos. La visita és NOCTURNA. No és massa difícil guanyar.

tres14: Càncer

Un interessant episodi del programa de TV1  tres14 que parla del càncer. Tot i que hi ha parts que van més enllà del nivell de 3 ESO si que és molt recomanable la seua visió. Fonamentalment us interessa el concepte de càncer, la relació entre càncer i tabaci com afectarà en el futur pròxim les dones

En los años 20 la publicidad convenció a las mujeres de que fumar adelgazaba. El cigarrillo prometía glamour, relajación y libertad para la mujer. Los efectos de esta incorporación tardía de la mujer al tabaquismo se ven hoy, años más tarde. La mortalidad del cáncer de pulmón baja entre los hombres, pero crece entre las mujeres. Y se prevé que en 2020 supere al cáncer de mama como causa de muerte. Hoy sabemos que el cáncer no es una enfermedad, sino varias. Y la batalla para acabar con él se libra en muchos frentes distintos. Ivo Gut y Elías Campo estudian el origen genético de los distintos tipos de cáncer y Sílvia de Sanjosé, identifica los virus que los provocan para combatirlos mejor. Otros como Miguel Quintela y Joan Seoane desarrollan fármacos más efectivos contra la enfermedad. tres14 habla con ellos para saber ¿debemos aprender a convivir con el cáncer? ¿cuántos tumores se curan? ¿qué nuevos tratamientos se investigan?

Y además en este programa hablamos de:

la gran batalla contra el cáncer; armas contra el cáncer; ¿el cáncer es una enfermedad moderna?; ¿el cáncer es hereditario?; ¿por qué el cáncer se llama así?; ¿el cáncer de mama afecta al hombre?; ¿el oro es un aliado contra el cáncer?; el riesgo del tabaco; un remedio para dejar de fumar.

Curiositats sobre la llet

TV·: Quequicom 10/01/2011: Atletes de la llet

Abans, les vaques feien vint litres de llet al dia, que és la que necessita un vedell. Ara en fan 60. Són atletes de la llet.
El “Quèquicom” visita una granja on tot està pensat perquè rendeixin al màxim. Una dieta especial, matalassos de làtex per a les vaques, climatització i silenci.

No arriben mai a veure cap toro, però es passen la vida embarassades per poder fer llet per al consum humà.
Però, és bo que els adults prenguin llet o formatge? El catedràtic en nutrició i bromatologia de la UB Abel Mariné explica quines són les indicacions dietètiques de la llet per a les persones adultes i per què n’hi ha que no digereixen bé la llet a mesura que es fan grans.
Al plató, el presentador Marc Boada aprofundeix la qüestió de la intolerància dels humans a la lactosa. A “Atletes de la llet” també es veu com s’elabora el formatge a partir de llet crua, amb la col•laboració del formatger Salvador Maura, del Mas d’Eroles, d’Adrall, i Marc Boada explica els processos de fermentació i de digestió microbiana que fan que la llet es transformi en formatge.

Recursos educatius des d'Extremadura

http://conteni2.educarex.es/?c=12

Malalties Aparell Digestiu

Aprofitant que estem estudiant l'aparell digestiu, us transcric una entrada del bloc CENTPEUS que us donarà una informació acurada i fiable: 

Quan el budell s’inflama

Una cosa sorprenent és que el sistema digestiu normalment no ens dóna massa problemes. Però n’hauria de donar, perquè el budell treballa en un equilibri d’allò més delicat. Enlloc de l’organisme hi ha mes bacteris que al budell. Les seves parets interiors estan farcides de la nostra flora bacteriana particular. Uns bacteris que ens són útils, que ajuden a completar la digestió, que generen vitamines que podem aprofitar i que eviten que altres bacteris més patògens ens colonitzin. Però que no deixen de ser grapats de microbis.

Això és un problema pel nostre sistema immunitari. La paret del budell ha de permetre el pas dels nutrients i de l’aigua, però no dels bacteris. Si algun intenta creuar, cal eliminar-lo. Però tampoc ens podem passar, perquè els necessitem aquells bacteris. De manera que cal establir un equilibri amb prou defenses a un costat de la paret intestinal, però relativament permissius a l’altre. No és gens fàcil i de vegades aquests equilibris es trenquen.

Aleshores apareix una malaltia ben emprenyadora. De fet, són unes quantes malalties que s’agrupen sota el nom genèric de “malaltia inflamatòria intestinal”. D’aquest grup, les més conegudes són la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. En els dos cassos és característic un procés inflamatori a les parets del budell, però amb algunes diferències. Per exemple, el Crohn pot afectar qualsevol zona del budell, mentre que la colitis ho fa preferentment a la zona final (el colon). La inflamació tampoc és exactament igual. En la colitis s’inflama la part interior del budell, mentre que en el Crohn queda afectada tota la paret, per dins i per fora.

A la pràctica els pacients tenen mal de panxa, diarrees i femta mucosa o amb sang. Una situació molt emprenyadora que va per brots més o menys freqüents. El problema és que no en tenim clara la causa  i, encara que es poden anar controlant els brots, curar-la del tot no sabem com fer-ho.

De fet, la inflamació és un mecanisme de l’organisme per defensar-se dels bacteris. Com si diguéssim, la primera línia de defensa del sistema immunitari. Un grup de glòbuls blancs que van a la zona on hi ha bacteris i segreguen productes tòxics per matar-los. La inflamació és un sistema de defensa poc subtil, però ràpid i eficient.

Com que en la malaltia inflamatòria intestinal hi ha una inflamació, el que es fa és mirar de frenar-la quan apareix un brot. Antiinflamatoris de diferents tipus poden ser útils per mantenir la malaltia controlada de manera que els brots siguin menys intensos i menys freqüents, però no curen el problema. En realitat el problema és que no coneixem la causa del problema. No s’ha pogut relacionar amb factors ambientals o genètics (tot i que deuen ser-hi). Es va pensar si algun tipus particular de bacteris podia causar-la, però tampoc se n’ha identificat cap d’especial en aquests pacients.

Durant uns anys es van tenir grans esperances en modificar la flora bacteriana del budell, pensant que potser amb uns altres bacteris els brots no es desencadenarien. Eren els que s’anomenaven “probiòtics”. Inicialment van obtenir-se alguns resultats esperançadors, però al final la cosa no va acabar de funcionar. Encara s’investiga, però ja es busquen altres vies de control.

Una idea va ser controlar les proteïnes que fan servir les cèl·lules inflamatòries per avisar-se entre elles. Si eliminem al missatger, la inflamació no és posa en marxa. Tècnicament va ser complicat, però al final es va aconseguir fabricar anticossos contra aquests missatgers moleculars. I per aquí sembla que la cosa no va malament. És un tractament complicat i car, però que funciona en un bon nombre de pacient encara que (ai!) no en tots.

A sobre, aquesta és una de les típiques malalties en les que els pacients reben tota mena de consells alternatius que van des dels més assenyats fins als més absurds. Però sobretot moltes exageracions. Per exemple, hi ha aliments que poden sentar malament de manera que cal mirar de controlar el que és menja. Però d’una dieta controlada és passa fàcilment a oferir dietes miraculoses per curar la malaltia, i per desgràcia això no existeix.

També és evident que mirar de tenir una actitud positiva i controlar l’estrès fa que el cos en general porti millor situacions com aquesta. El cervell genera endorfines, que no van malament, i disminueix la producció d’hormones que poden augmentar la intensitat dels brots. Ningú negarà la relació que hi ha entre el cervell i la resta del cos. Però només amb el “poder de la ment”, com afirmen alguns,  tampoc es cura la malaltia.

Hi ha situacions que no són tan fàcils. I, és clar, la temptació és gran quan la medicina encara no t’ofereix una solució definitiva i topes amb algú que et diu exactament allò que vols escoltar (per un mòdic preu, òbviament).