diumenge, 22 de maig del 2011

Colors i percepcions

En aquest bloc he llegit que els colors poden influir en la nostra percepció de la realitat. A més de ser curiós, us anime a comprovar la seua veracitat, mitjançant algun tipus de prova científica.

Si vols arribar més lluny, vesteix de vermell. Si vols que la teua caixa pese menys, pinta-la de blanc


L'aspecte de les coses, sobretot els seus colors, té efectes psicològics sorprenents.
Fins al punt que el color de la roba pot arribar a influir en lel rendiment dels esportistes, per exemple. La investigació, recollida per la revista Nature, va ser duta a terme per dos antropòlegs de la Universitat de Durham: Russel Hill i Robert Barton. Després d'escodrinyar les estadístiques dels combats dels Jocs Olímpics d'Atenes de 2004, van descobrir que vestir de color vermell augmenta les probabilitats de guanyar. Entre contrincants igualats, la preponderància dels guanyadors de vermell és prou rellevant com per ser producte de la casualitat. Potser perquè el vermell està associat popularment a la guerra, a l'acció, a la violència de la sang. Com si així els esportistes es poguessin posar un vestit de superheroi. Com la ploma que usava Dumbo per tal d'obtenir la confiança suficient per a volar.

La mida i el pes dels objectes també poden modificar (psicològicament) emprant els colors. Si els portadors d'una mudança protesten per l'excessiu pes de les caixes que han de transportar, sent aquestes de color negre, només cal canviar el negre pel blanc i, automàticament, els portadors sentiran que el pes disminueix. Perquè psicològicament el blanc pesa menys que el negre. 

O un altre: un comensal que només percebi el món en blanc i negre i es disposés a consumir un plat de spaghetti, sentiria arcades, ja que només veuria cucs negres, una barreja  que al paladar sabria com a tal, mai com spaghetti. Perquè el color també atorga gust a un aliment.

Via | La psicologia del color d'Eva Heller / Un antropòleg a Mart d'Oliver Sacks

dimecres, 4 de maig del 2011

Webquest sobre sexualitat

Anem a fer un treball en grups de tres persones sobre sexualitat. Imagineu que sou un grup de 3 amics que heu decidit fer feina de voluntaris durant l'estiu al centre de planificació familiar de la vostra ciutat. 
La vostra tasca consistirà en assessorar, informar i recomanar a cada persona que ho sol·licite tot el que cal saber en el seu cas sobre anticonceptius i malalties de transmissió sexual. 
Els detalls del treball i com s'agruparem ho decidirem en classe.
La feina a realitzar la teniu en aquesta web
 

dimarts, 3 de maig del 2011

Dormir bé per viure millor


Més d'un terç de les persones tenim problemes per dormir. El Dr. Estivill, acaba d'escriure "Dormir bé", on explica alguns consells i trucs dins la seva disciplina. El Dr. Estivill és director de la clínica de la son de l'Institut Dexeus i coordinador de la Unitat de la Son de l'Hospital General de Catalunya.

dimarts, 12 d’abril del 2011

tres14: Homes i dones

Un episodi que segur que veureu, ja que és un tema que us interessa.


Aquestes són algunes de les preguntes que apareixen al programa:
  • en què ens semblem homes i dones?
  • com reacciona el cervell quan ens enamorem?
  • quina és la fòrmula de les parelles que duren?
  • en què es fixen els homes?

diumenge, 10 d’abril del 2011

Som un dònuts?



Ja m'heu sentit en classe més d'una vegada, comparant el nostre cos amb els dònuts. A continuació teniu un article seriós que us explica el tema amb major profunditat.

dilluns, 4 d’abril del 2011

adolescència / tres14

De bon segur us interessarà el tema i us ajudarà a conèixer-vos millor.El sempre interessant programa tres14 de TVE1 us aclarirà moltes coses. Si voleu saber-ne més, hi teniu molts enllaços per obrir. Esteu invitats a escriure al vostre bloc les vostres reflexions.


adolescencia / tres14

  • ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia?
  • ¿la adolescencia es inevitable?
  • ¿qué seríamos sin adolescencia?

Hubo una época en la que dábamos un salto directo de la infancia a la edad adulta. De los juguetes pasábamos al trabajo y a la hipoteca. Nos perdíamos la música, el baile y la diversión. Nuestro cuerpo cambiaba, pero a nadie parecía importarle. En 1904 el psicólogo americano Stanley Hall publicó un artículo llamado “Adolescencia” y así se empezó a reconocer una nueva etapa de la vida, que aún nos cuesta definir y entender. Cambia nuestro cuerpo pero también nuestro lugar en la sociedad. Y en el proceso parece que estemos en tierra de nadie. Por eso, para estudiar a los adolescentes no basta con la medicina y la biología. Antropólogos y sociólogos también ayudan a entender esta etapa de la vida en la que todo parece empezar a cambiar. Michel Fize y Carles Feixa creen que en la adolescencia tenemos más potencialidades y somos más inteligentes. Otros como el pediatra Santiago García-Tornel y el catedrático en Pediatría Antonio Carrascosa analizan los comportamientos y los inevitables cambios físicos de esta etapa de la vida. tres14 habla con ellos para saber ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia? ¿la adolescencia es inevitable? ¿qué seríamos sin adolescencia?

Y además en este programa hablamos de:
tormenta adolescente; cuerpo efervescente; ¿cuándo surgió el periodo adolescente?; ¿qué diferencia un cerebro adolescente?; ¿la adolescencia es sólo humana?; ¿por qué los adolescentes son temerarios?; ¿por qué los adolescentes tienen cambios de humor?; el sms; indestructible adolescente.

Links Adolescencia

http://www.muyinteresante.es/las-10-claves-de-la-adolescencia
En Muy Interesante publican Las 10 claves de la adolescencia. Psicólogos y sociólogos investigan si su comportamiento obedece a un rito social o se debe a un cúmulo de factores biológicos.
http://www.investigacionyciencia.es/03063988000590/El_cerebro_adolescente.htm
En la revista Investigación y Ciencia publican El cerebro adolescente. Los adolescentes muestran poco juicio en situaciones arriesgadas. Pensar de forma menos lógica podría dar mejores resultados.

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/10/22/psiquiatriainfantil/1287758911.html

En la web del diario El Mundo publican El cerebro juvenil se vuelve insensible a la violencia. Según un estudio, una sobredosis de escenas brutales lleva a los adolescentes a insensibilizarse ante ellas.
http://www.tendencias21.net/Descubren-por-que-a-los-adolescentes-les-cuesta-concentrarse_a4518.html
En la web de Tendencias21 publican Descubren por qué a los adolescentes les cuesta concentrarse. El cerebro no termina de desarrollarse hasta avanzada la veintena, mucho después de lo que se creía.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/minutos/medir/madurez/cerebral/elpepusoc/20100910elpepusoc_8/Tes
En la web de El País publican Cinco minutos para medir la madurez cerebral. Las conexiones neuronales muestran el paso de la infancia y la adolescencia a la edad adulta y se observan mediante un escáner.
http://www.madrimasd.org/noticias/ninos-espanoles-llegan-adolescencia/44555
En la web de mi+d publican Los niños españoles llegan antes a la adolescencia. Antes jugaban con muñecas y coches. Ahora viven por les encantan los programas de televisión de adultos y quieren vestirse como mayores.
http://psiquiatria.diariomedico.com/2010/11/16/area-cientifica/especialidades/psiquiatria/botellon-adolescente-eleva-riesgo-de-depresion
En el portal de Diario Médico se puede leer la noticia El 'botellón' adolescente eleva el riesgo de depresión. El consumo excesivo de alcohol en la adolescencia podría aumentar el riesgo de trastornos del estado anímico.

dilluns, 7 de març del 2011

Lumbàlgies i evolució

Article adaptat a partir del diari Ara.

Tenim el nostre professor Toni Cassany amb una lumbàlgia causada per una hèrnia discal. En algun indret he llegit que “lo que parecía una lumbalgia aguda es realmente una hernia discal”, com si foren dues coses diferents i excloents, però això és confondre les coses. Lumbàlgia només vol dir dolor  a la part lumbar, és a dir la zona baixa de l’esquena, però no especifica quina és la causa. Moltes coses poden causar una lumbàlgia, i entre elles, una hèrnia discal és de les més freqüents.
En realitat, les lumbàlgies són una de les causes més freqüents de baixes laborals. Es dóna per fet que al voltant del 80% de les persones en patirà en algun moment de la vida. Un percentatge sorprenentment alt, però que resulta previsible quan ens adonem de com estem fets.
Una de les característiques dels humans és el bipedisme. Encara és un dels temes en discussió com va evolucionar exactament, però els humans som els únics mamífers que caminem sobre dues potes de manera rutinària. La majoria de mamífers poden caminar sobre dues potes, però només uns breus moments i fent un considerable esforç. El normal és desplaçar-se a quatre potes.
Si observem esquelets de mamífers tetràpodes (que caminen amb quatre potes) veiem que la columna vertebral és com un arc que uneix unes extremitats amb les altres. La musculatura principal és per moure les cames, però no per mantenir la columna perquè l’esforç que ha de fer és relativament poc intens. De la columna pengen els músculs i els òrgans interns del cos, però estan raonablement ben repartits, de manera que cap zona està particularment forçada.
Però quan els nostres avantpassats van emprendre el camí del bipedisme la cosa va canviar, i molt. La nostra columna vertebral ja no és una línia recta ni un simple arc, sinó que fa una mica de ziga-zaga endavant i endarrere. I si pensem un moment ens adonem que la musculatura de l’esquena té molta més feina ja que el pes del cos està per davant de la columna. Això fa que el centre d’equilibri del cos no estiga perfectament centrat i calga fer força sempre per mantenir-nos drets. Una situació que empitjora molt en les dones durant l'embaràs.
De manera que tenim un esquelet que està mal adaptat a fer la feina que fa. Simplement no hem tingut temps d’aconseguir un bon esquelet. Els mamífers funcionen sobre quatre potes des de fa setanta milions d’anys, però la nostra adaptació al bipedisme és molt més recent. Només uns quatre milions d’anys.
I com que el nostre cos ha de fer molta força amb uns músculs relativament petits, el resultat són els dolors d’esquena, les hernies discals i les malalties òssies que ens afecten en envellir. És el preu que vam haver de pagar per totes les avantatges que ens oferia el caminar dempeus i, sobretot, alliberar unes extremitats anteriors que ja no havien de fer-se servir per caminar i podien dedicar-se a fer moltes altres coses.